skip to Main Content

Conèixer els fets abans de decidir. Com podem reduir les emissions de la ramaderia?

Una forma senzilla de reduir les emissions, alguna cosa que sovint s’oblida en els debats públics, és simplement limitar i reduir el desaprofitament d’aliments. Segons la FAO, el 40-50% de les fruites i verdures es malgasten en la font, mentre que per a la carn / lactis la FAO estima pèrdues en el 20%. El desaprofitament d’aliments representa el 8% de les emissions globals. Als països industrialitzats, més del 40% de totes les pèrdues d’aliments ocorren a nivell minorista i de consum, per la qual cosa promoure menys desaprofitament d’aliments també pot contribuir a una major reducció d’emissions.

La intensitat de les emissions de metà i el potencial per a mitigar totes les emissions associades varia molt entre les regions i també entre els sistemes de producció. La FAO estima que la gran bretxa en la intensitat de les emissions dels productes de remugants es deu a diferents condicions agroecològiques, pràctiques agrícoles i gestió de la cadena de subministrament. És dins d’aquesta variabilitat que es poden trobar moltes opcions de mitigació, i que amb els incentius correctes, es poden explotar per a tancar la bretxa.

Dins de la granja, també existeixen solucions per a reduir les emissions i els agricultors ja han pres moltes mesures en les últimes dues dècades. Un nou informe de la FAO estima que reduir parcialment la bretxa d’intensitat d’emissió dins dels sistemes de producció existents a través d‘una millor gestió podria reduir les emissions en aproximadament un 30%.

Aquestes oportunitats es poden classificar en les següents àrees generals:

Alimentació i nutrició: al llarg dels anys, la innovació en la ciència de la nutrició animal ha brindat solucions d’additius alimentaris com a aminoàcids, enzims i probiótics que han permès un ús més eficient dels materials alimentosos disponibles, reduint els impactes en les emissions de GEI, l’acidificació i l’eutrofització. Per exemple, la fitasa (l’enzim alimentós més utilitzat en el món) ha permès una major digestibilitat per part dels animals del fòsfor disponible en els materials alimentosos, la qual cosa ha reduït la necessitat d’ingesta d’aliments.


Sanitat i cria d’animals: augmentar l’eficiència biològica del remugant en millorar les taxes de reproducció i estendre la vida reproductiva de l’animal és clau per a reduir les emissions de metà, però això pot veure’s limitat per malalties i, especialment, malalties endèmiques que limiten la producció. Reduir la incidència de malalties endèmiques generalment donarà com a resultat animals més saludables i més productius.

cniques de monitoratge avançades: les oportunitats en tecnologia i Internet de les coses, Big data, cadena de blocs, drons i teledetecció per a la ramaderia en llibertat poden oferir oportunitats per a formes completament noves de monitorar les emissions i remocions de GEI a un nivell de detall sense precedents i potser amb incertesa reduïda i precisió creixent.

http://www.fao.org/in-action/enteric-methane/background/reducing-emission-intensity/en/
http://www.fao.org/in-action/enteric-methane/win-win-opportunities/en/