El sector ramader europeu expressa la seva opinió sobre la promoció de la carn sintètica. Article d’opinió de la UECBV

19 agost, 2021

Els debats al voltant de la ramaderia i a el consum de carn viuen un auge tant a Europa com en altres països occidentals. Com a professionals de sector ramader europeu, som conscients i fem tot el que podem per emprendre accions que responguin a les exigències de la societat i a les qüestions mediambientals. Encara es pot fer més (i es farà). A mesura que s’aproxima la data de la Cimera de l’ONU sobre els sistemes alimentaris, diferents líders d’opinió aliens a la comunitat agrària han donat una empenta a la promoció de la carn sintètica fabricada en laboratoris. Com consideren que la producció de carn sintètica és la solució estrella als desafiaments mediambientals, els magnats de la tecnologia i altres promouen amb entusiasme la producció de carn artificial, amb potents declaracions a favor seu i ingents inversions en el sector.

Resulta paradoxal que aquesta visió d’alta tecnologia per a la producció de carn, que ha anat guanyant tant terreny en els últims anys, no s’expliqui prou en l’esfera pública. Nosaltres, els professionals de la ramaderia europea, pensem que aquest punt de vista i el model que fomenta mereixen un debat en fòrums públics perquè es coneguin públicament els efectes socials, mediambientals, econòmics i sanitaris que comporta. Afirmar que una dieta sense «carn de veritat» i una Europa sense ramaderia són la resposta als problemes que planteja el canvi climàtic resulta erroni i podria tenir conseqüències desastroses per a la nostra alimentació, el nostre territori, el nostre medi ambient, la nostra diversitat i la nostra cultura.

Els líders d’opinió que promouen la carn sintètica pretenen defensar de forma unànime que la ciència ja ha decidit el futur de la ramaderia. Sembla que pensen que qualsevol debat sobre aquesta qüestió en el si de la comunitat científica acabarà advocant inevitablement per donar fi a la ramaderia.

És una visió que alguns mitjans de comunicació també patrocinen, tot i que l’ampli corpus d’investigacions acadèmiques contradiu certament semblants alegaciones1. Els mateixos líders d’opinió sovint obvien el fet que els ramaders, especialment a Europa, han apostat per la innovació a llarg termini i ja han passat a l’acció, utilitzant solucions tecnològiques i altres, per tal de fer més sostenibles els seus activitats i millorar el benestar dels seus animals.

El sector ramader a Europa ha aconseguit reduir, any rere any, les emissions de CO2 que emanen de la producció, gràcies a un ampli ventall de mesures i iniciatives i malgrat la baixa renda que perceben els productors. La veritat és que la producció global de l’agricultura europea ha augmentat un 25% des de 1990, i durant el mateix període, el sector ha reduït les seves emissions de gasos d’efecte hivernacle un 20% 2.

En el pla de la salut, hem de prendre en consideració que els nutrients complexos que estan presents de forma natural a la carn (vitamines, oligoelements, etc.), seran difícils de duplicar. Tampoc hauríem d’ignorar que el pas a la carn sintètica podria causar problemes de seguretat alimentària en els països que depenen de la nostra ramaderia i les nostres exportacions ramaderes, per no parlar de l’creixent desequilibri entre els diferents actors de la cadena de subministrament o les repercussions en la disponibilitat de proteïnes càrnies assequibles per al consumidor.

El sector ramader a Europa ha aconseguit reduir, any rere any, les emissions de CO2 que emanen de la producció, gràcies a un ampli ventall de mesures i iniciatives i malgrat la baixa renda que perceben els productors.

A més, avaluar tots els aspectes socials, ambientals i econòmics lligats a la desaparició de el sector ramader a Europa és un procés molt complex, fins i tot pels científics de les disciplines agrícola i animal. Sigui com sigui, passar completament a la carn sintètica implicaria almenys tres conseqüències innegables, com per exemple:

Europa perdrà un bastió de la bioeconomia circular. La ramaderia compleix diverses funcions valuoses que, de no existir, desapareixerien. Per exemple, contribueix a una agricultura més eficient a l’valoritzar els subproductes de la cadena alimentària. Un procés important és el reciclatge (o reciclat revaloritzador, reprenent el terme anglosaxó «upcycling») de biomassa a partir de l’herba, la palla o el segó, que no són aptes per al consum humà. Sense la ramaderia, aquests residus i subproductes es convertirien de seguida en una càrrega ecològica, atès que la demanda de consum d’aliments transformats augmenta.

El sector ramader no només produeix aliments sinó també una panòplia de subproductes, com fem i altres efluents de ramaderia. En l’actualitat, en el 40% de les superfícies conreades de la planeta s’utilitzen adobs orgànics procedents de la producció ramadera. Una Europa sense ramaderia provocarà un augment considerable de l’ús de fertilitzants sintètics. També serà difícil substituir sense un elevat cost ambiental i socioeconòmic molts altres subproductes més desconeguts: el cuir es reemplaçaria per materials a base de combustibles fòssils; alguns ingredients farmacèutics se substituirien per ingredients sintètics, etc. És aquest el model de societat que imagina el Pacte Verd?

L’Europa rural quedarà malvada i la producció alimentària en mans d’unes poques companyies tecnològiques. Avui dia la ramaderia és un component vital de l’Europa rural. Aquest sector està present en gairebé totes les regions d’Europa, en una àmplia diversitat de sistemes de producció segons les condicions econòmiques, geogràfiques i sociològiques de cada zona.

El sector ramader no només produeix aliments sinó també una panòplia de subproductes, com fem i altres efluents de ramaderia. En l’actualitat, en el 40% de les superfícies conreades de la planeta s’utilitzen adobs orgànics procedents de la producció ramadera. Una Europa sense ramaderia provocarà un augment considerable de l’ús de fertilitzants sintètics.

El sector ramader contribueix de manera significativa a l’economia europea (168.000.000.000 € a l’any, 45% de tota l’activitat agraria4), així com a la balança comercial i la creació de prop de 30 milions de llocs de trabajo5. Sense la ramaderia, s’accelerarà l’èxode rural, s’intensificarà la pressió demogràfica a les nostres ciutats i s’accentuarà la desconnexió de la naturalesa i del nostre patrimoni cultural.

La revolució de la carn sintètica tal com es concep no serà un sistema de lliure accés. Els aliments artificials seran productes d’alta enginyeria, ultraprocesados6 i subjectes a patents. Per tant, no hi ha dubte que en una societat amb carn 100% sintètica hauria una producció caracteritzada per la concentració, la relocalització i desvinculada de la natura i el món rural. Si l’ideal d’una societat sense ramaderia es guia per la filantropia, caldrà compartir les patents i les tecnologies amb tothom, especialment, amb els països en vies de desenvolupament.

La revolució de la carn sintètica tal com es concep no serà un sistema de lliure accés. Els aliments artificials seran productes d’alta enginyeria, ultraprocessats6 i subjectes a patents.

La reducció significativa de la petjada de carboni del nostre menjar, tal com prometen els substituts sintètics, no passarà. Des d’un punt de vista climàtic, un món sense ramaderia no semblaria precisament a el món amb el somiem. Sense els remugants, serà extremadament complicat conservar les nostres prats, deveses i paisatges de muntanya baixa a Europa.

La ramaderia regula els cicles ecològics, és el colofó de l’cicle dels nutrients i millora la fertilitat dels sòls i l’absorció de l’carboni, gràcies a el reciclatge i ús de fems com a recurs orgànic i a l’ús de les pastures no aptes per al cultiu. A les zones que combinen agricultura i ramaderia, la rotació amb pastures també serveix per tallar el cicle de les plagues dels cultius, el que permet als agricultors limitar l’ús de plaguicides₇. A més, no s’ha analitzat en profunditat la petjada de carboni de les alternatives sintètiques a la carn, que potser no sigui tan bona com se suposa₈.

D’on provindrà el sèrum per produir els teixits cultivats? Quanta energia serà necessària per fer créixer els teixits? Què antibiòtics, fungicides o hormones es requeriran per controlar la producció?

Si de veritat es vol canviar l’impacte ecològic de la producció de proteïnes càrnies, cal invertir en innovació en el sector ramader. El nostre sector és el primer interessat en innovar i s’ha compromès a seguir reduint el seu impacte. La capacitat que té el nostre sector per reduir les seves emissions i els seus efectes eclipsa qualsevol impacte que una carn alternativa pogués tenir.

En conclusió, ens agradaria citar Jean-Louis Peryaud, un agrònom francès de l’INRAE, que va afirmar en 2017 que «un món desproveït de ramaderia és tan sols una utopia a curt, mitjà i llarg termini. Ha arribat el moment que reprenguem posicions més realistes basades en fets. Acabar amb la ramaderia seria un gran sentit per a la humanitat. Però això no vol dir que no calgui realitzar millores en les nostres pràctiques ramaderes, per respectar els animals, oferir-los una vida decent i assegurar-nos que no pateixin dolor ni estrès durant el sacrifici. Cal seguir investigant i innovant per reduir els efectes nocius de la ramaderia i multiplicar els serveis que ofereix a la nostra sociedad.₉ »

Sobre nosaltres:
European Livestock Voice (www.meatthefacts.eu) és una plataforma de parts interessades afins en l’àmbit de la UE que uneixen esforços per fomentar un debat equilibrat al voltant d’un sector que té un paper fonamental en el fèrtil patrimoni i prometedor futur d’Europa . Les associacions implicades, que representen a sectors des del benestar animal fins als pinsos, passant per la ramaderia de cria i de reproducció i els ramaders, pretenen informar el públic general sobre el valor de la producció ramadera i la seva contribució per superar els desafiaments globals, oferint així una narrativa alternativa als debats actuals.

1 https://aleph-2020.blogspot.com/
2 https://ec.europa.eu/eurostat/statistics-explained/pdfscache/16817.pdf