skip to Main Content

Pressió per imposar una taxa a la carn i productes carnis

Un grup de pressió holandès, l’anomenada coalició TAPP (True Animal Protein Price),  advoca per una fiscalitat justa de la carn augmentant el preu d’aquesta i els seus derivats en prop d’un 40% en els pròxims 10 anys amb l’objectiu de reduir el seu consum i, amb això, combatre els gasos d’efecte d’hivernacle.

TAPP  es basa en un estudi promocionat per aquest mateix grup de pressió, “Una taxa de sostenibilitat a la carn”, que estableix un paquet de polítiques per a gravar a la indústria càrnia de la UE i utilitzar els ingressos per a incentivar: l’agricultura orgànica de la UE (amb l’objectiu d’aconseguir un 30% de superfície orgànica per a 2030), els productes vegetals i les alternatives a la carn, i invertir en tercers països per a permetre que els països menys productius mitiguin la seva petjada ambiental en la ramaderia (és a dir, Àfrica, Àsia, Amèrica del Sud), segons assenyala una circular feta pública per UECBV,  European Livestock and Meat Trading Union, l’associació europea que agrupa la majoria d’entitats ramaderes.

Aquest informe es va presentar dimecres passat 5 de febrer de 2020,  en el Parlament Europeu. El grup pressió, segons la circular de la UECBV, estaria format per  dues multinacionals (Nestlé i Unilever),  i per Proveg International, la Universitat de Wageningen i l’organització Compassion in World Farming Europe (CIWF).

Segons l’informe, si tots els Estats membres de la UE introduïssin un “preu real de la carn” de 1,7-4,7 € (depenent de l’espècie) per 1 Kg de carn, les emissions de CO2 119 Milions de tones de CO₂ per any (equivalent a les emissions de CO₂ d’Irlanda, Dinamarca, Estònia i Eslovènia juntes).

 

Consideracions

Pel que fa a l’informe presentat per la TAPP, des de la UECBV fan una sèrie de plantejaments:

  • S’ometen les xifres sobre bestiar de la UE preferint les de nivell mundial que tenen menys control.  “Una taxa de sostenibilitat a la carn” fa referència a l’informe de l’IPCC de l’ONU que estableix que l’agricultura, la silvicultura i altres usos de la terra representen el 24% dels gasos d’efecte d’hivernacle (GEI), mentre que l’agricultura de la UE té un impacte menor rellevant en termes de participació i el sector ramader de la UE està per sota del 6% del total d’emissions de *GEI de la UE.
  • El segrest de carboni, l’ús evitat de fertilitzants sintètics i la producció de biogàs no es tenen en compte. Aquest enfocament és el mateix que el dels estudis de Marco Springmann (Universitat d’Oxford), que se cita amb molta freqüència en l’informe TAPP i és molt genèric.
  • L’informe ignora totalment que els remugants contribueixen de manera eficient als serveis dels ecosistemes.